13/11/08

Necesidades Educativas Especiales




"Shay" (Niños con discapacidades de aprendizaje)

En una cena de recaudación de fondos para una escuela que atiende a niños con discapacidades de aprendizaje, el padre de uno de los estudiantes pronunció un discurso que nunca será olvidado por todos los que asistieron.

Después de ensalzar la escuela y su dedicado personal, hizo una pregunta: "¿Cuando no es interferida por las influencias externas, todo lo que hace la Naturaleza, se hace con perfección?. Sin embargo, mi hijo, Shay, no puede aprender cosas que los demás niños hacen. Él no puede comprender las cosas como otros niños lo hacen. ¿Dónde está el orden natural de las cosas a mi hijo? "

La audiencia quedó en silencio ante la pregunta. El padre continuó. "Creo que cuando un niño como Shay, que era mental y físicamente discapacitado, entra en el mundo, aparece una oportunidad de sentir la verdadera naturaleza humana, y se ve en la forma en que otras personas tratan a ese niño".

Después contó la siguiente historia: Shay y yo acabábamos de pasar por un parque donde había algunos niños, Shay lo sabía, estaban jugando a béisbol. Shay preguntó, "¿Crees que me dejarán jugar?" Yo sabía que la mayoría de los chicos no quieren a alguien como en Shay en su equipo, pero como padre también pensé que si a mi hijo se le permitiera jugar, esto le daría un muy necesario sentido de pertenencia, y una cierta confianza de ser aceptado por los otros a pesar de sus carencias.
Me acerqué a uno de los niños en el campo y le pregunté (no esperando sacar mucho) si Shay podría jugar. El niño miró a su alrededor para orientarse y dijo: "Estamos perdiendo por seis carreras y el juego se encuentra en la octava entrada. Creo que puede estar en nuestro equipo y intentaremos ponerlo en el bate en la novena entrada". Shay se movió hacia el banco del equipo y, con una gran sonrisa, se puso una camisa del equipo. Yo miraba con una pequeña lágrima en los ojos y con el calor en mi corazón. Los niños se darán cuenta de mi alegría de ver a mi hijo aceptado. Al final de la octava entrada, el equipo de Shay anotó unas carreras, pero todavía iba detrás por tres. Al principio de la novena entrada, Shay se puso un guante y jugó en el campo derecho. Aunque ninguna vez fue por su lado, se le veía entusiasmado sólo por el hecho de estar en el juego y en el campo, con una sonrisa de oreja a oreja cuando yo lo saludaba desde las gradas.

Al final de la novena entrada, el equipo de Shay anotó de nuevo. Ahora, con dos fueras y las bases cargadas, la posible carrera ganadora estaba en base, y Shay era el siguiente en el bate. En esta situación, ¿dejarían que Shay golpease regalando así su oportunidad de ganar el juego?

Sorprendentemente, dieron el bate a Shay. Todo el mundo sabía que era imposible que golpease, porque Shay no sabía ni cómo sostener el bate correctamente, y mucho menos conectar con el balón. Sin embargo, así como Shay se iba acercando a la base, el lanzador, reconociendo que el otro equipo ponía de lado el ganar en este momento en la vida de Shay, se movió unos pocos pasos para lanzar la pelota suavemente para que Shay pudiera al menos hacer contacto.

El primer lanzamiento llegó, y Shay golpeó de forma torpe y falló. El lanzador volvió a aproximarse a unos pasos adelante para volver a tirar la bola suavemente hacia Shay. Así como el balón llegó, Shay golpeó flojo por el suelo. El juego ahora ya sería terminado.

El lanzador recogió el balón y fácilmente podría haberlo lanzado en la primera base. Shay habría ido fuera, y eso sería el final del juego. En cambio, el pitcher tiró la pelota por encima de la cabeza del primera base, fuera del alcance de todos los compañeros. Todo el mundo de las gradas y ambos equipos empezaron a gritar: "Shay, corre a la primera! Corre a la primera!".

Shay nunca en su vida había corrido una distancia tan larga, pero llegó a la primera base. Llegó con los ojos bien abiertos y con cara de asustado. Todos gritaron, "Corre a la segunda, corre a la segunda!" Tomando aliento, Shay con gran dificultad partió hacia la segunda, luchando emocionado por llegar a la base. En el momento que Shay se giraba hacia la segunda base, el jugador de la derecha tenía la pelota, era el más pequeño de todos, que ahora tenía su primera oportunidad de ser el héroe de su equipo. Podría haber lanzado la bola a la segunda base para ganar, pero entendió las intenciones del lanzador por lo que, también, intencionadamente tiró la pelota alta y mucho más arriba de la cabeza del jugador de la tercera base. Shay corrió hacia la tercera base delirante, al mismo tiempo que los corredores que estaban por delante volteaban las bases hacia casa.

Todos estaban gritando, "Shay, Shay, Shay". Shay llegó a la tercera base, porque su contrincante corrió a ayudarle haciéndolo girar en la dirección de la tercera base y le gritó, "¡Corre la tercera, Shay, corre a la tercera!"

Así que Shay volteó la tercera, los niños de ambos equipos, y los espectadores, todos de pie llamaban: "Shay, ¡ve a casa, ve a casa!" Shay fue, pisó el suelo de su casa, y fue aclamado como el héroe que golpeó el Grand Slam y ganó el juego de su equipo.

"Este día", dijo el padre suavemente con lágrimas rodando ahora por su rostro, "los chicos de ambos equipos contribuyeron a llevar un trozo de verdadero amor y humanidad en este mundo". Shay no llegó a vivir otro verano. Murió ese invierno, sin olvidar nunca que había sido el héroe. Me hizo tan feliz, el retorno a casa y ver a su madre llena de lágrimas abrazando su pequeño héroe del día.

9/11/08

Tema de la Inmigración

Papeles Mojados - Chambao

Miles de sombras cada noche trae la marea,
navegan cargaos de ilusiones que en la orilla se quedan.
Historias del día día, historias de buena gente.
Se juegan la vida cansaos, con hambre y un frío que pela.
Ahogan sus penas con una candela, ponte tu en su lugar,
el miedo que en sus ojos reflejan, la mar se echo a llorar.

Muchos no llegan, se unden sus sueños papeles mojaos, papeles sin dueño
Muchos no llegan se unden sus sueños papeles mojaos, papales sin dueño

Fragiles recuerdos a la deriva desgarran el alma,
cala to los huesos el agua los arrastra sin esperanza.
La impotencia en su garganta con sabor a sal,
una bocanada de aire le da otra oportunidad.
Tanta noticia me desespera, ponte tu en su lugar,
el miedo que en sus ojos reflejan, la mar se echo a llorar.

Muchos no llegan, se unden sus sueños papeles mojaos, papeles sin dueño
Muchos no llegan, se unden sus sueños papeles mojaos, papeles sin dueño

Muchos no llegan, se unden sus sueños papeles mojaos, papeles sin dueño
Muchos no llegan, se unden sus sueños papeles mojaos, papeles sin dueño

"Papeles Mojados" Chambao

Notícia sobre Bolonya

NOUDISE
Dijous, 6 de novembre de 2008

Deu preguntes clau sobre Bolonya

El vicerector de Convergència Europea i Qualitat, Antoni Ariño, respon a les deu preguntes i dubtes més freqüents dels estudiants en relació amb el procés de convergència per a construir l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

1. ¿Quant costarà un crèdit ECTS? ¿Quant costarà una titulació de grau per a un estudiant que aprove?

Igual que amb les titulacions oficials vigents, els preus del crèdit ECTS els defineixen les comunitats autònomes cada any dins dels límits establits per la Conferència General de Política Universitària
(art. 7, RD 1393). A títol d’exemple pot resultar útil efectuar una comparança de les dades publicades en una universitat on s’han implantat ja nous graus. Per exemple, a la Comunitat de Madrid costen el mateix els crèdits de les llicenciatures i els dels graus; i a la Universitat de Saragossa els crèdits de la llicenciatura de Filosofia o de Treball Social costen 10,45 euros i els de graduat en les mateixes carreres costen 11,67 euros. (Vegeu Decret 145/2008 i el document Comparança dels Preus Públics per Comunitats Autònomes 2008-2009).

2. ¿És veritat que, a efectes pràctics (oposicions, mercat laboral), un grau no serà suficient i caldrà un postgrau?

El grau és un títol suficient per accedir al compliment d’aquelles professions que requereixen titulació universitària. Un dels principis bàsics que defineix la nova estructuració dels estudis superiors postula que el títol de grau ha de proporcionar una qualificació adequada per a inserir-se en el mercat laboral europeu. Per això es posa tant d’èmfasi en la importància de l’empleabilitat del currículum acadèmic. La possessió d’un grau en Química, Biologia, Farmàcia, Infermeria, Educació Infantil, etc., permetrà ocupar l’exercici professional igual que ho permet ara la possessió d’una llicenciatura o una diplomatura. Solament en el cas de determinades professions regulades caldrà estar en possessió d’un postgrau específic. La nova organització dels ensenyaments incrementarà l’empleabilitat dels titulats al mateix temps que compleix amb l’objectiu de garantir la seua compatibilitat amb les normes reguladores de la carrera professional dels empleats públics (preàmbul Reial decret 1393). Els ensenyaments de grau tenen com a finalitat l’obtenció per part de l’estudiant d’una formació general, en una o diverses disciplines, orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional (art. 9.1, RD 1393). Els ensenyaments de màster tenen com a finalitat l’adquisició per l’estudiant d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores (art. 10.1, RD 1393).

3. ¿Quines garanties tenim de poder acabar en el nostre pla d’estudis inicial?

Totes les garanties de la llei: qui comenta estudis en un marc normatiu té dret a gaudir de les oportunitats necessàries per a concloure’ls dins del mateix. Però el Reial Decret 1393 també li atorga l’oportunitat d’accedir als nous ensenyaments, si així ho prefereix. Els alumnes que hagen començat estudis d’acord amb anteriors ordenacions universitàries podran accedir als ensenyaments regulats en aquest reial decret, prèvia admissió de la universitat corresponent d’acord amb allò establit en aquest reial decret i en la normativa de la mateixa universitat (disposició addicional segona, RD 1393). Als estudiants que en la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret hagueren iniciat estudis universitaris oficials segons anteriors ordenacions els seran d’aplicació les disposicions reguladores per les quals hagueren iniciat els seus estudis, sense perjuí d’allò establit en la disposició addicional segona d’aquest reial decret, fins el 30 de setembre del 2015, que quedaran definitivament extingides (disposició transitòria segona, RD 1393).

4. ¿Les beques que hi ha hui en dia continuaran en marxa?


No només ha de mantindre’s l’actual sistema de beques, sinó que hauria de millorar-se i ampliar-se. Aquesta és la posició de la Universitat de València. En aquest sentit, els documents de seguiment del procés de Bolonya insistissin reiteradament en la necessitat d’incrementar les ajudes als estudiants perquè pugen cursar estudis sense obstacles derivats de la seua condició social o econòmica i per a fomentar la mobilitat d’una manera equitativa.

5. ¿Els estudiants tindran oportunitats per a compatibilitzar el treball amb els estudis?

Aquesta és una de les exigències noves del procés de convergència europea: la creació de condicions, per part de les universitats, perquè els estudiants puguen compatibilitzar dedicació a l’estudi i al treball. En el sistema vigent, en canvi, no hi ha un reconeixement formal de l’estudiant a temps parcial. Els documents i acords del procés de Bolonya han analitzat la importància creixent que té aquest règim de dedicació a temps parcial i insten les universitats a desenvolupar itineraris o fórmules per a facilitar la possibilitat de cursar estudis universitaris. Aquesta és una novetat importantíssima de l’EEES. Els ministres assenyalen la necessitat de condicions apropiades d’estudi i vida dels estudiants, perquè puguen completar els seus estudis satisfactòriament i en un període de temps apropiat, sense que les seues condicions econòmiques suposen un obstacle. De la mateixa manera, assenyalen la necessitat de posseir un major nombre de dades relacionades amb la situació socioeconòmica dels estudiants (Comunicat de Berlín, 2003).

6. ¿Desapareixerà alguna titulació? Quina?

Cada universitat gaudeix de llibertat per a fixar el catàleg de titulacions que vol oferir i mantindre vigent. Per tant, res ni ningú obliga a suprimir titulacions, sinó solament a transformar l’estructura actual. En aquest sentit, és absolutament fals que, per exemple, les Humanitats es troben amenaçades. Al contrari, d’acord amb la lògica de l’autonomia universitària, hi ha un marc normatiu més flexible per a millorar-ne l’oferta i fer-la més atractiva en una societat on no sols creixen i es modifiquen les necessitats professionals, sinó també on augmenta l’interés per carreres que fomenten el desenvolupament personal. En el cas de la Universitat de València, pensem mantindre tota la Nostra oferta actual, perquè hi ha arguments justificats per a això, si bé aprofitarem aquesta oportunitat per a millorar-la.

7. ¿Les noves pràctiques d’empresa suposen facilitar mà d’obra barata/no remunerada a les empreses? ¿Quins criteris se seguiran per adjudicar les pràctiques a una empresa o altra?

Convé parlar amb precisió. El reial decret parla de pràctiques externes, no de pràctiques a empreses. Per quina raó? Perquè en nombroses carreres les pràctiques es realitzen en organitzacions públiques. Pensem en el cas d’Infermeria, Medicina, Ciències de l’Educació, etc. I es poden realitzar pràctiques en tot tipus d’organitzacions, incloses les organitzacions sindicals i les ONGs. La finalitat de les pràctiques externes és òbvia i ve a respondre una de les limitacions més denunciades dels actuals plans d’estudi per a aquells que, així que obtenen el títol, necessiten inserir-se en el mercat laboral: la formació complementària amb l’entorn laboral específic. Per tant, les pràctiques pertanyen estrictament i intrínsecament al procés formatiu i en cap cas no han de consistir en substitució de mà d’obra. Reforçar el compromís amb l’empleabilitat dels futurs graduats i graduades, enriquint la formació dels estudiants dels ensenyaments de grau, en un entorn que els proporcionarà, tant a ells com als responsables de la formació, un coneixement més profund sobre les competències que necessitaran en el futur (preàmbul RD 1393). Els criteris per a l’assignació de les pràctiques externes s’establiran en cada pla d’estudis i seran públics.

8. ¿Què canviarà pel que fa al pla actual quant al paper de les empreses? ¿Les empreses augmentaran el seu finançament a la universitat i en conseqüència el seu poder?

A les universitats públiques les empreses no finançaran estudis oficials de grau. Ni està contemplat en els documents oficials ni eixa lògica pertany a la cultura empresarial del nostre entorn. Per tant, l’afirmació que augmentaran el seu poder i capacitat de control de la universitat pública està totalment infundada.

9. ¿El procés de convergència europea representa una amenaça per a la diversitat cultural i lingüística?

En absolut. Si es parla de convergència i no d’homogeneïtzació és justament perquè aquesta diversitat es considera un valor a conservar, protegir i desenvolupar, i no un obstacle per al procés. L’objectiu de la convergència consisteix a identificar i potenciar els mínims denominadors comuns per a fomentar la cohesió del sistema. L’objectiu és preservar tant la riquesa cultural europea com la seua diversitat lingüística, basada en l’herència de molt diverses tradicions, i fomentar el seu potencial d’innovació, així com el seu desenvolupament social i econòmic tot augmentant la cooperació entre les Institucions Europees d’Educació Superior (Comunicat de Berlín, 2003).

10. ¿És cert que la nova estructura dels estudis universitaris, amb la seua distinció en grau, màster i doctorat, ha estat dissenyada per a fomentar una perspectiva elitista de l’ensenyament superior basada en l’excel·lència?

Al contrari: tant els comunicats que resumeixen les conclusions de les diverses trobades de ministres (Praga, Bergen, Berlín, Londres) com els informes de seguiment del procés de Bolonya insisteixen en la importància de la dimensió social de la convergència. ¿En quin sentit? L’Espai Europeu d’Educació Superior ha d’oferir:

– Igualtat d’oportunitats en l’accés, la participació i la conclusió dels estudis, les condicions de vida i d’estudi, els processos d’assessorament, els suports econòmics i la participació en els diversos òrgans de representació.

– Igualtat d’oportunitats en la mobilitat, facilitant diferents tipus d’ajudes per a eliminar els obstacles i promovent incentius. Així mateix, cada país ha de desenvolupar estratègies i mesures per a:
– Incrementar la representació dels grups vulnerables i amb desavantatges: dones, persones amb escassos recursos econòmics, minories ètniques, immigrants, persones amb discapacitat, etc.

– Ajudar els estudiants, mitjançant polítiques d’acció afirmativa, a completar els seus estudis a pesar dels obstacles relacionats amb la seua condició social o econòmica.